Marc Justicia (Barcelona, 1994) ha escoltat la música de Michael Jackson (Gary, Indiana,1958-Los Angeles, Califòrnia, 2009) «des de ben petit. A casa és un referent. El meu germà, l'Àlex, em va influir molt perquè m'agradés, però el cert és que la seva música enganxa i jo vaig anar creixent escoltant les seves cançons i ballant-les». Quan, als 19 anys, va decidir fer-se professional de la dansa, Justicia va començar una formació de tres anys, es va especialitzar en hip-hop i poc després ja va tirar endavant un projecte amb el qual «he complert un somni, que és poder mostrar un espectacle basat en la música de Michel Jackson davant de molta gent».

El jove ballarí va crear el 2013 la companyia Forever Rey del Pop per fer reviure l'esperit del mític autor de Thriller amb Minner Michael, l'espectacle que avui encetarà la quinzena temporada de Platea Jove al teatre Conservatori de Manresa i que, en aquest temps, «sense cap ajuda», han aconseguit mostrar en escenaris com el teatre Alexandra de Barcelona, el teatre de Begues i La Sala de Rubí, «llocs on es va crear una molt bona energia». Justicia considera Minner Michael «un xou diferent», perquè no només hi ha coreografies de les cançons més emblemàtiques, des de Thriller fins a Billie Jean, sinó que «s'explica una història». Així, la protagonista és una maleta de la qual sorgeixen tot tipus d'objectes relacionats amb el rei del pop: roba, guants, ulleres... Cadascun és una excusa per repassar la trajectòria del desaparegut artista nord-americà ballant, tocant i cantant.

Justicia aprofita el llegat de Michael Jackson, que, amb passos com el moonwalk, va ser el primer de combinar el ball amb la cançó en una actuació en directe. Però hi ha afegit collita pròpia, ha fusionat les coreografies de Jackson amb el hip-hop i la dansa contemporània. A l'escenari són set ballarins (Marc Justicia, Enric García, Aida Macayo, Cristina Gasulla, Eva Bregel, Júlia Capel i Clàudia Balcells), acompanyats d'un saxofonista (Aitor Franch), una cantant (Teresa Vicens) i un ballarí de claqué (Joan Terry Terrasa).

«Som joves i es crea un ambient agradable, perquè hi ha noies i nois que, després de veure l'espectacle, ens diuen que s'han apuntat a classes de dansa. I, pel que fa als grans, reviuen cançons i moments de 20 o 30 anys enrere. És un espectacle per a tothom, no només per a fans de Jackson», assenyala l'impulsor de Minner Michael (un títol que vol dir Recordant Michael en noruec: «Ens va agradar com sonava»). De fet, Justicia, per la seva edat, no va coincidir amb els anys d'esplendor del rei del pop ( Thriller és del 1982 i Bad del 1987), però sí que la seva mort «em va influir bastant, tot i que encara no havia començat a ballar professionalment».

Ell és l'únic de la companyia que coneix la trajectòria de Jackson de cap a peus (és capaç de recordar els vestuaris de cada actuació) i això es nota en un xou cuidat fins al darrer detall. Si ha de triar, destaca especialment dues coreografies: la de Billie Jean, «un solo amb el qual em sento molt identificat, i que és diferent de la resta de l'espectacle»; i la de Smooth Criminal, «que fem en grup i en què hem aconseguit reproduir els anys 60». També hi ha «un moment terrorífic, amb fantasmes i zombis...». Els sona Thriller?