És «el musical més popular de la història», i agrada «a totes les franges d'edat, des dels nens fins a les persones més grans». Així defineix David Bacardit, responsable amb Pablo Testa de l'escola Manresa Teatre Musical, l'obra que hi ha darrere de la sisena producció del centre que, després d'adaptar Hello Dolly , aquest curs s'ha llançat a portar a escena un clàssic entre els clàssics: Grease. «La producció ha anat sobre rodes, i ha estat molt divertit. Motiva tant que tothom ha estat atent, amb ganes que brillés. Personalment és un musical que mai no m'havia cridat l'atenció. Però quan vam plantejar fer-lo, vaig descobrir que està molt ben pensat. Totes les peces encaixen», afirma Bacardit, director artístic i escènic del muntatge.

Hi coincideix el responsable de les coreografies, Pablo Testa: «Amb Grease ja tens una part feta. La motivació, el coneixement de l'obra i la identificació de l'alumnat amb els personatges han facilitat molt el muntatge. Quan comences amb un musical poc conegut, necessites assimilar-lo; en canvi, quan et poses a escoltar les cançons de Grease , tothom les coneix», diu el coreògraf.

Amb guió de Sílvia Santamaria i direcció vocal d'Elisabet Paulet, l'obra s'ha adaptat i traduït al català, i s'estrenarà aquest cap de setmana a Navarcles amb doble funció. Damunt de l'escenari hi haurà una seixantena d'alumnes, amb cos de ball inclòs. Jan Buxaderas, per una banda, i Gina Gonfaus i Sílvia Nieto, per l'altra, es posaran en la pell d'en Danny i la Sandy, en una adaptació que ha decidit repartir el protagonisme i potenciar perfils de personatges menys coneguts, tal com passava en el text original.

Una història peculiar

Grease , una comèdia romàntica que explica la història d'un grup d'adolescents en l'últim any d'institut, es va estrenar a principi de la dècada dels 70 a Chicago. L'any 1978 es va popularitzar arran de la pel·lícula protagonitzada per John Travolta i Olivia Newton-John. «Quan el guió va ser escrit i presentat als Estats Units, no era un musical: era una obra de teatre de text. Els productors, que la van veure abans que s'estrenés, van suggerir als creadors que hi afegissin música, i que donessin més pes als personatges d'en Danny i la Sandy», explica Bacardit.

Un altre fet poc conegut és que, originalment, l'obra contenia dosis de crítica social, lluny de la versió per a tots els públics que ens ha arribat avui. «Nosaltres hem buscat els guions més antics, i hem intentat trobar un terme mig. No entrem en profunditat dins la crítica social; si no, no seria Grease . Però l'obra es va desnatar molt, i hi afegim un pèl de nata».

Pel que fa a la dificultat tècnica en els balls i el cant, Pablo Testa afirma que, a diferència de Hello Dolly , Grease « parteix d'un món més quotidià i proper; però assolir una espontaneïtat creïble també és difícil».