Curiós, sempre amb un projecte entre les mans, l'octogenari nord-americà Duane Michals, considerat com un dels grans renovadors del llenguatge fotogràfic, ha presentat aquest dilluns a la seu de la Fundació Mapfre de Barcelona la més gran retrospectiva que s'ha fet a Catalunya sobre la seva obra.

L'home que diu fotografiar els seus pensaments, al costat de la comissària Enrica Viganò, i el director de Cultura de la Fundació Mapfre, Pablo Jiménez Burillo, ha mostrat les més de 270 fotografies que es podran veure fins al 10 de setembre a la Sala Garriga i Nogués, des de les que va fer el 1958 en un viatge a Rússia, fins als seus últims projectes, uns curtmetratges en format vídeo.

Michals, nascut a Pennsilvània i estudiant d'art a la Universitat de Denver i disseny a Nova York, va començar com aficionat a la fotografia en aquest viatge per l'antiga Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, però les seves instantànies, en blanc i negre, d'hora van obtenir èxit i va iniciar una carrera en la qual ha explorat nous territoris en aquest àmbit, introduint la tècnica de la seqüència per a explicar històries imaginades.

Durant la seva compareixença, ha indicat que per a ell "la vida és una gran pregunta" per a la que encara no ha trobat una resposta i ha afegit: "les fotografies són preguntes, m'interessen les emocions que amaguen, m'agrada el que hi ha darrere, el desconegut, el misteri".

Per a Enrica Viganò, en els anys seixanta del segle passat Michals va iniciar una "revolució molt important", especialment perquè des d'un bon principi va defensar que el fonamental d'una imatge "era el que no es veia" en argumentar que "les coses més importants són les que ocorren dins de nosaltres, les que són invisibles".

Molt influenciat per la pintura de Balthus, Magritte i De Chirico, l'exposició s'inicia, precisament, amb les seves imatges de Rússia i també amb altres referents a aquests autors amb els quals la seva ment "s'ha obert".

Altres imatges seves són sobre un Nova York buit i també les denominades seqüències, que Viganò recorda van ser considerades com "un escàndol quan les va començar a final dels anys seixanta, perquè venia a dir que no era veritat que una fotografia fos suficient per si mateixa".

Michals ha reconegut que poder fer aquestes sèries fotogràfiques, de les que en l'exposició hi ha diversos exemples, "va ser un procés molt alliberador" que li va permetre desfer-se del "silenci de les fotos".

"Tot neix -ha asseverat- del problema de l'expressió, perquè una foto el que ens ensenya és l'aparença de les coses, però a mi el que m'interessa és el diàleg interior".

Això el va portar també a incloure llargs textos sota les seves fotos, podent-se llegir en un d'ells: "fotografiar la realitat és fotografiar res".

Altres capítols destacats d'aquesta retrospectiva són els dedicats a les seves preocupacions filosòfiques, amb imatges amb llargs textos manuscrits que indaguen en qüestions fonamentals de l'existència, o el centrat en l'art contemporani, amb grans imatges a tot color sobre "com la fotografia va perdre la seva virginitat camí del banc".

Els treballs comercials o les fotografies pintades d'un artista "sempre molt generós", segons Viganò, també tenen el seu lloc en la Fundació Mapfre.

Respecte als seus projectes actuals, el nord-americà ha ressaltat que està treballant en una "petita exposició" contra Donald Trump, "un personatge al qual odi", ha dit, i al qual ha dedicat uns poemes i una escultura "bastant vulgars". "Aquesta és la meva nova frontera, atacar Trump tant com pugui", ha conclòs.