18 de setembre del 1937. El diari Estampa publica una notícia sobre els refugiats de la Guerra Civil Espanyola. Hi destacava la foto d'una nena nascuda en una cova. Any 2016. Després de l'atac del 10 de gener d'aquell any a l'hospital de Shiara (Iemen) les dones embarassades van preferir infantar en coves. La història del segle XX es repeteix al XXI: la població civil indefensa és víctima de la bàrbarie dels conflictes armats. Qui pot en fuig per salvar la pell. Són els refugiats. Llavors eren catalans, espanyols. Ara són una diàspora d'exiliats que s'escapen de Síria, de l 'Iraq, de tants llocs on són l'objectiu de les bombes, de la tortura de la desraó de les guerres.

Refugiats republicans 1937-Refugiats sirians 2017 és una invitació a conèixer el passat per entendre millor el present i per no oblidar d'on venim. Aquesta exposició que es podrà veure a la biblioteca Guillem de Berguedà de Puig-reig durant les properes tres setmanes. La història dels refugiats republicans és fruit de la inquietud de Jesús Subirats, regidor de Cultura de Puig-reig i home inquiet i polifacètic. Col·leccciona revistes i diaris. L'exposició és un recull de publicacions espanyoles i estrangeres sobre aquest episodi de la història.

«No coneixem la nostra història», assegura taxatiu Jesús Subirats. Malgrat que vivim en la societat de la informació i estem exposats a una infinitat d'informació, no sabem d'on venim. Així ho creu Jesús Subirats, que per aquest motiu aposta per «fer pedagogia, per explicar què va passar».

La mostra està dividida en dues parts. La primera formada per una vintena de revistes sobre els refugiats durant el conflictes en territori espanyol. Hi ha reportatges com el del Mundo Gráfico del 12 d'agost del 1936, que recull la notícia que el poeta Juan Ramón Jiménez i la seva dona acullen 12 nens en un pis seu. La Vanguardia del 14 de novembre del 1936 informava de l'acolliment d'un nombrós grups de nenes de Madrid refugiats a Igualada. I també del cas del xalet de Puigcerdà, on es va donar aixopluc i caliu a nens refugiats. O nens madrilenys refugiats a Bèlgica, tal com recull Mundo Gráfico el 6 de gener del 1937. I d'altres d'acollits, com un grup de nens madrilenys refugiats a Barcelona (Estampa del 9 de gener del 1937). Es tractava d'una situació generalitzada com es pot comprovar a La Vanguardia del 13 de gener del 1937 que informava que la majoria de pobles catalans van acollir nens refugiats. També se'n van enviar a l'estranger. «Anglaterra acull 400 nens refugiats del País Basc», informava La Vanguardia del 2 de juny del 1937.

La segona part de l'exposició aplega una desena de revistes i diari estrangers que parlen de l'exili dels refugiats republicans. És en aquest apartat on hi ha algunes de les perles de la mostra. Dues fotos originals de corrues de persones travessant la frontera per Portbou. I en destaca el treball d'icones del fotoperiodisme com Robert Capa, que va cobrir la guerra civil. S'hi exposa un exemplar de la revista Picture Post, del Regne Unit, que el 4 de feber del 1939 va publicar un reportatge de la fugida de l'Arboç amb imatges colpidores dels atacs de l'aviació italiana, que «es van acarnissar contra la població que fugia». Gent morta, carros destrossats, una àvia desorientada contemplant impotent i desorientada la desolació que l'envolta. El reporter mostra la cruesa de la realitat i es pregunta: «no hi ha ningú que pugui aturar això?». Més o menys la mateixa pregunta que es fa Jesús Subirats i molta altra gent.

Per això l'exposició també es una crida per sacsejar consciències. «El govern espanyol ha d'acollir 17.000 refugiats. Al ritme actual es trigarà 25 anys a fer-ho», denuncia el promotor d'una exposició que s'emmarca dins dels actes de la campanya Casa Nostra, Casa Vostra. Els visitants tenen l'oportunitat de signar el manifest a favor de l'acolliment de persones refugiades a casa nostra. Ara, com durant la Guerra Civil Espanyola diferents països van acollir els refugiats republicans del conflicte.