Els amants de la pintura a Catalunya estan d'enhorabona. El CaixaFòrum de Barcelona exhibeix una selecció de 63 obres del fons del Museo Thyssen-Bornemisza de Madrid, un equipament de la Milla del Arte de la capital espanyola que celebra les noces d'argent. Les parets de l'antiga fàbrica Casaramona s'omplen fins al 5 de febrer de quadres d'autors com El Greco, Courbet, Picasso, Canaletto, Pissarro, O'Keefe i Kandinski, entre molts altres.

La mostra es planteja com una ocasió única per veure un conjunt de peces inèdites a Barcelona. Junt amb 8 obres cedides pel Museu Nacional d'Art de Catalunya -procedents del fons Thyssen-, s'exposen 42 quadres que no havien viatjat mai a la capital catalana. Un material que es mostra en cinc àmbits temàtics sobre la pintura religiosa, el retrat, la natura morta, el paisatge i la veduta urbana.

En les primeres pintures es planteja el fet que l'art religiós del Renaixement prefigura un seguit de qüestions cabdals per a l'art posterior, com la integració de la figura humana en l'espai i la tensió entre la forma i el color. Uns elements que es perceben en obres com 'Crist i la samaritana' (1310-11), de Duccio Bonisegna, i 'L'Anunciació' (c. 1576) d'El Greco.

La pintura del retrat mostra peces com el 'Sant Jeroni penitent' (1634), de Josep de Ribera, i l''Autoretrat amb barret i dues cadenes', (1642-43) de Rembrandt. El gènere va evolucionar al llarg dels segles, com exemplifica l''Arlequí amb mirall' (1923), de Picasso.

La vanitas com a expressió al·legòrica de l'efimeritat de la vida ocupa el tercer àmbit, amb obres com l''Ampolla i fruiter' (1919), de Juan Gris. A l'àmbit De rerum natura, s'expliquen novetats com la representació del paisatge des d'un punt de vist elevat que va emprendre Joachim Patinir. 'El rierol Breme' (1866), de Gustave Courbet, i 'Des de les planes', de Georgia O'Keeffe, són dues visions oposades del paisatgisme. A Scaena urbis es posa en diàleg la veduta d'autors com Canaletto amb la imatge de la ciutat moderna que es veu en 'Kandinsky' (Johansstrasse, Murnau, 1908) i Pissarro en l'esplèndida 'Rue Saint-Honoré a la tarda. Efecte de pluja' (1897).