Bieito Romero, fundador de Luar na Lubre, el grup gallec de referència de la música celta, repassa els cinc moments clau en la trajectòria d´una banda que celebra 30 anys. Actuen avui per primer cop al Kursaal per presentar el seu darrer disc, Extra Mundi, dins el nou cicle d´Arrel.

1.-Festival Intercèltic de Lorient (Bretanya). «Luar na Lubre es va crear el 1986 i al festival hi vam anar poc temps després. Per a nosaltres aquell era un lloc sagrat, el punt de trobada de la cultura, la música i les tradicions celtes més important del món. Va ser un viatge que ens va impactar, una aventura per a uns xavals que començaven i que ni de broma pensaven que continuarien tocant 30 anys més tard».

2.-El primer elapé i casset, «O Son do Ar» (1988). «La gravació del nostre primer treball, en elapé i en cinta de casset, quan encara es venien discos! Mai no havíem entrat en un estudi de gravació i ho vam fer amb més cor que cap. Es va vendre bé i això ens va permetre poder enregistrar, dos anys més tard, el segon, Beira Atlántica (1990). Però 'O Son do Ar', el disc i la cançó del mateix nom, va marcar la història de Luar na Lubre».

3.-Mike Oldfield versiona «O Son do Ar» a «Voyager». «Era al principi dels noranta quan Mike Oldfield va passar uns dies a la Corunya amb la seva parella, que era gallega i vivia a Londres. Curiosament, l´única música folk gallega que tenia ella, en una casset, era el nostre primer disc. Oldfield va demanar a la seva discogràfica escoltar un grup de música gallega. I per tot de caramboles vam ser nosaltres. La cita era al Playa Club i, com ell havia demanat, érem poquets, una trentena de persones. Vam acabar amb una jam-session a les 3 de la matinada d´una nit de novembre. Va quedar encantat i em va demanar una gaita gallega. La hi vaig enviar i durant anys ens vam cartejar. I el 1996 va fer la seva versió d´'O Son do Ar', que obria el seu disc 'Voyager'. Això va significar que Luar na Lubre va arribar a l´oïda de moltíssima més gent: Oldfield tenia legions de fans».

4.-La internacionalització. «Gràcies a aquella versió vam fer el salt a escala estatal i internacional. Vam actuar en més de 25 països. De fet, som el grup gallec més internacional de la història (considerem gallec Julio Iglesias?). Va ser la projecció de Luar na Lubre. I crec que la vam saber aprofitar».

5.-El concert a Buenos Aires. «A Buenos Aires li diuen la cinquena província gallega per la quantitat d´immigrants gallecs que hi viuen, més d´un milió entre la primera, la segona i la tercera generació. Vam actuar el 1991, en un moment difícil per al país, immers en el corralito, en un teatre de l´Avenida Corrientes. Va ser un retrobament amb tots els gallecs d´origen. La manera com responien a la nostra música..., ens queien les llàgrimes. Em va marcar. Com el concert a Jerusalem. Hi ha llocs especials».