Per a què servia el conjunt monumental de Centcelles? La pregunta que interpel·la els orígens i l’existèn-cia de la vil·la romana, ubicada avui en dia als afores de la localitat de Constantí (Tarragonès), continua fascinant en l’actualitat tant com en els cinc segles anteriors. Per posar sobre la taula tot allò que se sap i el que es desconeix d’aquest llegat, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona ha muntat una exposició temporal que es pot visitar fins al proper mes de gener amb el suggestiu títol Re-descobrint Centcelles.

«Cerca de la villa de Constantín se muestra un muy antiquíssimo edificio que se dice Censellas y sin duda es obra de los romanos». La primera atribució de l’origen de Centcelles es troba a Libro de las grandezas y cosas memorables de la ciudad de Tarragona, un text del 1572 que va escriure Lluís Pons d’Icart. Sobre l’afiliació identitària de la vil·la no hi ha dubte, però el debat sobre el seu ús encara no ha donat cap resultat concret. Edifici religiós, funerari, militar o residencial? Totes les hipòtesis estan obertes.

El jaciment de Centcelles exhibeix avui en dia restes de la vil·la romana del segle IV dC. Però la història de l’assentament arrenca a mitjan segle I aC, amb successives construccions i reformes. Segons consta en el registre arqueològic, el darrer conjunt alçat tenia una planta rectangu-lar de més de 90 metres de façana, amb habitatge, banys i sala absidal.

Propietat dels alemanys

L’exposició incorpora la reproducció d’un document que testifica l’utilització de l’antiga vil·la com a església parroquial del poble de Centcelles, que es va abandonar durant el segle XIV. Els usos agrícola i religiós, però, van continuar fins a la desamortització dels béns eclesiàstics del 1855. Antoni Soler, només quatre anys després, va comprar la finca per convertir-la en un mas i, a final del segle XIX, va dur a terme diverses reformes que van afectar el conjunt. El 1931, un cop consolidat el reconeixement de la seva importància, Centcelles va ser declarat monument historicoartístic.

La recuperació i coneixement de la vil·la romana va fer un pas endavant rellevant gràcies a l’Institut Arqueològic Alemany, que el 1959 la va adquirir com a primer pas per a rehabilitar-la i retornar-li l’aspecte anterior a les obres de Soler. El 1978, el govern del país centreeuropeu va cedir el monument a l’estat espanyol, que el va traspassar posteriorment a la Generalitat de Catalunya.

Un mosaic sorprenent

El relat, però, ha de fer en aquest punt unes quantes passes enrera. En una carta adreçada al seu fill Conrad, Antoni Soler va escriure: «hace algún tiempo había notado que habíendo-se desgajado algunos pedazos de yeso de la cúpula de San Bartolomé, se observaban varios dibujos, pero creyendo que serían pinturas gastadas y de poco mérito, no di importancia a aquel suceso, más días atrás estuvo el Padre Pallarés con otros compañeros suyos a visitar aquellas ruinas y la casualidad les hizo descubrir que toda la cúpula era un mosaico de mérito».

La troballa del propietari de Centcelles havia de prendre una dimensió inesperada. Erudits com Bonaventura Hernández i Lluís Domènech i Muntaner van estudiar el mosaic, deteriorat i incomplert, però amb prou superfície conservada per identificar, en tres nivells de representació, escenes de cacera, passatges de l’Antic i el Nou Testament i una alternança iconogràfica de les quatre estacions de l’any i una figura acompanyada i entronitzada. En la mostra del MNAT, l’espectador es pot envoltar de les pintures gràcies a una proposta escenogràfica que reconstrueix la cúpula sobre el sòl i crea un gran panell amb les pintures.

Tretze elements de l’antiga Tarraco van ser nomenats Patrimoni Mundial de la Humanitat l’any 2000. Entre ells, hi ha Centcelles, un nom sobre el qual pesa el gran enigma de la seva funció. Una teoria defensa que va ser un mausoleu per a l’emperador Constantí, assassinat l’any 350 dC. Però també hi ha estudiosos que hi veuen un edifici de culte cristià, un campament militar o una vil·la aristocràtica. Davant de la incertesa, la gran veritat és que Centcelles mereix una visita.