De receptor a productor: el vi va penetrar en la cultura emporitana des dels inicis de l´arribada dels romans, però aquella terra, que primer va importar, aviat va convertir-se en un centre exportador que va generar, al seu entorn, un seguit d´indústries paral·leles en l´àmbit local. «Es feia vi de no gaire qualitat, adreçat a les classes populars, però aquesta zona, durant el segle I, va viure un esclat», explica Quim Tremoleda, comissari de la mostra Una mar de vinyes, que es pot visitar a la sala d´exposicions temporals del jaciment grecoromà d´Empúries.
La Mediterrània ha estat sempre una extensa àrea amiga del vi i la vinya, un dels tres productes de la tríada alimentària juntament amb el blat i l´oli, i en contraposició al llard i la cervesa dels països nòrdics. «Els grecs, a l´Empordà, ja en consumi-en, però com un ritual social amb els seus espais i objectes concrets. La producció i creació d´un excedent per exportar va tenir lloc en temps dels romans», indica Tremoleda. L´exposició s´estructura en sis àmbits: el primer posa de relleu que la conquesta romana va fer del territori un escenari per a la venda del vi itàlic; la resta es fan ressò del gir copernicà que va significar el conreu.
«El vi es va convertir en una beguda popular i un fet culinari, formava part de la vida quotidiana», apunta el responsable de la mostra. D´aquí, el subtítol: Nunc est bibendum, és a dir, «és hora de beure», tal com va deixar escrit Horaci a les Odes. «Calia celebrar que s´havia acabat la guerra civil que va guanyar August», anota Tremoleda davant un bust d´Hermes bàquic desenterrat del jaciment emporità.
Tres ceps plantats seguint tres tècniques diferents introdueixen el visitant en la dimensió productora de l´àrea empordanesa. Els grecs van arribar a Empúries al segle VI aC, i els romans l´any 218 aC en el transcurs de la Segona Guerra Púnica, i uns i altres s´hi van trobar les poblacions iberes indígenes. La ciutat dels nouvinguts de la península itàlica es va erigir a principi del segle I aC, i unes dècades després es va iniciar una època de prosperitat vitivinícola: «des de l´any 25 aC, en època d´August, fins a finals de l´I dC, en temps de Domicià, la producció va experimentar un gran auge.
Després, va deixar de ser tan massiva: l´emperador va promulgar un edicte proteccionista amb el vi itàlic i, fins i tot, va fer arrencar vinyes de províncies. El territori de l´Empordà va abandonar el monocultiu, però la vinya romana va tenir continuïtat i va formar el paisatge de la zona fins que la filoxera va fer de les seves», en paraules de Tremoleda.
Premses, àmfores i vaixells
Entre el raïm i el consumidor hi ha un procés que implica des de la producció de premses per a la verema del vi i la fabricació d´àmfores a les bòbiles fins al comerç amb vaixells, principalment a través de la navegació de cabotatge. L´exposició reprodueix una premsa basant-se en la descripció que va fer l´agrònom Cató el Vell, i un torn de ceràmica com els que donaven forma als recipients on s´emmagatzemava el vi.
«La producció va generar un seguit d´indústries parasitàries: ens consta que hi havia bòbiles on el 70 per cent de la seva producció es destinava a fer àmfores», apunta Tremoleda. En l´exposició se n´ensenyen quatre tipus diferents, entre les quals hi ha la Pascual, el primer envàs que es va utilitzar per exportar el vi en grans quantitats. Aquestes peces contenien 25 litres i eren envasos no retornables.
La mostra, tal com apunta el comissari, també aporta noms de productors vinícoles, ja que «gràcies a les excavacions comencem a conèixer la identitat dels inversors que van conrear la vinya al litoral català». Segons Tremoleda, «el vi que es feia aquí, podia competir en els mercats, a diferència de l´oli i el blat, sobre els que requeien mesures proteccionistes».
Un altre espai visualment atractiu és la recreació d´una part d´un dels vaixells amb els que es comerciava el vi, embarcacions d´entre 8 i 12 m d´eslora que carregaven de 60 a 80 àmfores. L´espectador es pot fer una idea precisa de quina manera sortia a la mar un dels productes cabdals de la història agrícola del país.
