Viatgen les persones i els animals. Les mercaderies, les malalties, les modes, les últimes tendències. Però també viatgen els edificis, i pocs han voltat tant com la Casa Gralla de Barcelona. Una exposició del Museu d´Història de la ciutat explica el periple viscut per una mansió del segle XVI que, temps després, es va disgregar amb destins tan diversos com una empresa de polígon per a les pedres del pati i el Museu Santacana de Martorell per a la llinda de la porta principal.

Els capricis de l´atzar han escrit la trajectòria de la Casa Gralla, exemple de façana amb decoració escultòrica renaixentista que lluïa al carrer de la Cucurulla, a tocar del Portal de l´Àngel. La finca pertanyia a la família Desplà, i es va reformar el 1518 quan Anna Desplà ja era casada amb l´alt funcionari reial Miquel Joan Gralla. Fins a la demolició del 1856, l´arquitectura va ser glossada per diversos viatgers que feien estada a la capital catalana.

Però l´expansió de la ciutat va ser implacable amb molts edificis i carrers quan la ciutat es va començar a alliberar de la cotilla de les muralles i es van emprendre diverses actuacions per eixamplar l´espai disponible. L´obertura del carrer del Duc de la Victòria amb finalitats immobiliàries va fer aterrar la Casa Gralla, que ni tan sols va tenir el consol de salvar la façana com a portal d´entrada per a un projecte no reeixit de passatge basar entre els carrers Canuda i Portaferrissa.

Josep Xifré Downing, fill d´un indià, va comprar les pedres treballades per muntar de nou la Casa Gralla a la finca familiar del municipi de Sant Martí de Provençals, on hi ha l´hospital de Sant Pau. L´operació havia d´anar a càrrec d´Elies Rogent, arquitecte, entre altres projectes, de la restauració del monestir de Ripoll, però el trasllat de les pedres des del claustre de Santa Anna i el baluard de Tallers, on restaven emmagatzemades de forma provisional, va ser incomplet i un bon grapat van quedar a mercè del primer que passés pel lloc. Tal com explica la mostra, el martorellenc Francesc Santacana va adquirir una llinda molt ornamentada que va localitzar en un munt de pedres. Posteriorment es va descobrir que pertanyia a la porta principal de la casa i llueix al Museu Santacana.

El 1881, el marquès de Brusi va comprar les pedres en poder del fill de Xifré, amb la sorpresa que allò que va creure ser la façana era, en realitat, el pati. De la primera no se´n sap res, només la hipòtesi que va reblir l´escullera del port. Els materials del pati es van refer a la casa del noble a Sant Gervasi, fins que la finca es va posar a la venda i les pedres van anar a parar a un magatzem de Cornellà. El 1990, les va comprar una constructora malaguenya i van volar a Mijas, però cinc anys després van tornar a Catalunya quan les va adquirir l´empresari argentí Herberto Gut, que va confiar a Octavio Mestre la reconstrucció del pati a l´interior de la seu de la firma Prosegur al polígon Pedrosa de l´Hospitalet de Llobregat.

Museu d´Història de Barcelona.

Capella de Santa Àgata.

Plaça del Rei. Barcelona.

Fins al 22 de maig.

De dimarts a dissabte, de 10 a 19 h; diumenge, de 10 a 20 h.

Entrada lliure.

http://museuhistoria.bcn.cat