Els petons de cine només són una de les més recents expressions públiques del sentiment amorós, però vint segles abans que Hollywood creés els seus propis estàndards de la passió romàntica, els grecs i els romans ja tenien clar que una cosa és el compromís formal i una altra, el desig de la carn. El llarg itinerari entre un i altre episodi centra l´esplèndida exposició T´estimo, la primera temporal de pes amb Jusèp Boya en la direcció del Museu d´Història de Catalunya.
El ritu cristià convida marit i muller a no abandonar-se fins que la mort els separi. En el món occidental, certs sagraments catòlics encara tenen una importància notable, però les casuístiques de l´amor i el matrimoni han estat diverses al llarg de la història. El centre ubicat al Palau de Mar aborda a fons aquesta multiplicitat i «presenta per primer cop una exposició que s´endinsa en la història de les mentalitats, els sentiments i les emocions», tal com expliquen els responsables del projecte. Per implicar el públic en aquest propòsit, Carles Fargas i Antoni Garau han creat un espai «d´atmosferes» d´aproximadament 1.000 m2.
El pes de la cristiandat
La primera imatge que admira el visitant és l´escultura Eclosió, una peça de Miquel Blay del 1905 que sintetitza l´imaginari que acompanya l´ideal amorós contemporani. La unió física dels cossos i la comu-nió anímica dels individus formen un conjunt inseparable. Però els sis àmbits en que s´estructura el recorregut deixen clar que no sempre ha estat així.
La dislocació entre la institució matrimonial i la pràctica sexual es fa evident en el primer àmbit, L´amor clàssic. Amb la delicada Venus de Badalona com a peça destacada, s´explica com els grecs i els romans practicaven diverses formes de sexe sense ambigüitats, amb la lamentable particularitat, però, d´una misogínia que recloïa la dona en l´espai domèstic.
L´amor cristià exposa la manera com l´església va assumir el monopoli del matrimoni i el va convertir en un agent d´ordre social. Ja aleshores va arrencar una visió restrictiva del gaudi sexual, admissible només per a la procreació, que encara avui perdura en el dogma eclesial. L´islam i el judaisme també tenen el seu apartat, compartint tots tres monoteismes la vocació de control sobre la població a partir de la regulació de l´amor entre dos cònjugues de diferent sexe.
L´amor cortès
El revers d´aquesta situació és l´adulteri, que va prendre una forma idealitzada en l´Occitània del segle XII, tal com s´explica a l´àrea Cantar l´estimada: l´amor cortès. Els trobadors s´adreçaven a les dones impossibles i exaltaven la bellesa i la virtut. Un pensament realment revolucionari en una edat mitjana condicionada per la rigidesa cristiana. Com és prou sabut, la infidelitat -o, més ben dit, la recerca de la felicitat extraviada- és ben present nou segles després.
El món rural és avui en dia un vestigi del que se´n conserva una certa memòria oral. De la forma com es vivien l´amor i el matrimoni al camp en parla L´amor a pagès, un univers simbòlic en el qual ja apareix la representació fotogràfica. Com en les corts reials, les societats rurals també van utilitzar les bodes com a negocis: «no era un afer dels nuvis, sinó un moment culminant de la vida camperola que afectava tota la família».
Els dos darrers àmbits tenen a veure amb els dos darrers segles. D´una banda, L´amor romàntic, que posa el focus en l´emoció. De l´altra, Amors d´avui, amors plurals, on es recullen les nombroses formes amb les quals l´adveniment democràtic del món occidental i diverses revolucions culturals han modelat diferents manifestacions de la unió entre els amants. El matrimoni civil, Hollywood, el moviment hippy, la píndola anticonceptiva, la legalització de les relacions homosexuals i l´extensió dels formats familiars han introduït en poques dècades transformacions rellevants en la concepció del matrimoni i de l´amor.
Una sala amb gràfics il·lustra el visitant en aquestes qüestions abans de convidar-lo a conèixer i recordar, en El jardí de l´amor, unes quantes històries icòniques, com les de Romeu i Julieta, Tristany i Isolda, Marc Antoni i Cleòpatra i Pierre i Marie Curie. Exemples famosos per mostrar que, en qüestió de sentiments, no hi ha rics ni pobres.
