Hi ha química. I física quàntica. Amb una llarguíssima experiència en el teatre d´aficionats i en la direcció d´actors discapacitats, la directora, dramaturga i psicòloga banyolina Clàudia Cedó podria cantar Eureka! La seva primera proposta «professional», la comèdia Tortugues o la desacceleració de les partícules, estrenada el novembre del 2014 a la Sala Flyhard, ha arribat gairebé a un centenar de funcions.

El boca-orella d´una comèdia sobre les relacions de parella i la velocitat a la qual vivim ha funcionat, i molt: el text de Cedó es van endur, per obra i gràcia dels espectadors, el premi Butaca al Millor Text Teatral del 2015; i la dramaturga va guanyar fa dues setmanes amb el text D.N.I. el cinquè Torneig de Dramatúrgia, davant Ramon Madaula, del Temporada Alta.

Cedó i l´actriu manresana Alícia Puertas, una de les protagonistes de Tortugues, parlen amb tota la complicitat dels qui han treballat, rigut i desentrellat un text a l´escenari. La química, vaja. L´obra tanca el Toc de Teatre del Kursaal i es veurà en dues funcions a la Sala Gran.

Passar de les 45 butaques de la Flyhard a les 800 del Kursaal és un repte. I com deia ahir Cedó, «una superoportunitat per veure com funciona a l´engròs». Ja han portat l´obra, explicava Puertas, a escenaris més grans, com el de Manacor, d´unes 300 persones, i convenien que el «to» del muntatge canviava. Deixes de xiuxiuejar, remarcava l´actriu manresana, per jugar més amb la comicitat. «Guanyem en altres registres», afegia la manresana però «sense perdre la tendresa» d´una faula que parla del món real (el temps que tenim i el que desaprofitem) però amb un punt oníric, fantàstic, sustentat per una acurada escenografia (Elisenda Pérez), vestuari (Iztok Hrga) i música original d´Àlex Torio.

Una posada en escena que, per a molts, remet a la fascinant 'Amélie' de Jean-Pierre Jeunet. «Un bombonet» de muntatge, reia Puertas. I assentia Cedó.

Per a la manresana, que juga a casa, serà la seva estrena a la Sala Gran i en la presentació de l´espectacle, se la veia contenta i a l´expectativa. Va actuar en l´espectacle inaugural, el 2007 i, des de llavors, Puertas ha passat per la Sala Petita amb diferents muntatges, com 'La Nostra Champions particular', de Cristina Clemente (també de la Flyhard).

En Joan (Dani Arrébola) i la Marta (Clara Cols) són una parella que van a ritmes diferents i decideixen instal·lar-se al camp per prendre´s la vida amb més calma. I l´Òscar (Àlex Brull) i l´Àgata (Alícia Puertas) són una parella de «científics», explica l´actriu, que «inverteixen el seu temps i la seva vida en la seva feina». Ella, una autèntica relacions públiques, felina i «amb molt de caràcter». I aquí entra la física quàntica. Un tema que «apassiona» Clàudia Cedó. Aquests científics investiguen una substància que desaccelera les partícules. I resolen la fórmula. Com el temps, remarca Cedó, l´obra «va endavant i endarrere». Fusions en un puzle que el públic acaba resolent. Tant l´una com l´altra destacaven el «treball en equip» d´un muntatge que s´ha contagiat, explicava Puertas, «de la vitalitat i les ganes de la Clàudia».

I si fem un símil amb un animal? El personatge del Joan (Arrébola), diuen, seria la tortuga; el de Marta (Cols), la papallona; el de l´Òscar (Brull), la rata de laboratori i el de l´Àgata, el lleopard. Triïn.