Els motius pels quals el general anglès John Murray va decidir aixecar el setge sobre la Tarragona ocupada per l´exèrcit napoleònic, quan la península ibèrica era un terreny de joc de la gran lluita per la supremacia europea, són un enigma que plana sobre aquest episodi de la història de l´antiga capital romana. Però la decisió que va prendre aquell 12 de juny del 1813 encara tenia un epíleg dramàtic per escriure: vuit dies més tard, divuit naus de la flota, que tornaven a Alacant, van quedar atrapades en un temporal davant del delta de l´Ebre i cinc vaixells -la xifra varia segons les fonts- es van perdre sota les aigües. Una exposició que actualment es pot visitar al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona explica els fets i la troballa excepcional d´una de les naus, un veler de 30 metres d´eslora que s´ha batejat com a Deltebre I.

«Recordo el port bullint de vida, els comiats, els preparatius. Passar a poc a poc la mà per la regala del vaixell, admirat de la seva noble solidesa». Aquestes són les paraules d´un personatge fictici creat com a narrador, que relata l´exposició. La seva veu s´expressa en un conjunt de plafons per trencar el silenci que un pescador d´Amposta, Carles Somolinos, afortunadament va començar a pertorbar quan va fer saber que havia trobat les restes d´un vaixell. Era el 2008, gairebé dos segles després del naufragi col·lectiu, i des d´ales-hores s´han dut a terme diverses campanyes d´excavació subaquàtica que no paren de sorprendre. «El vaixell roman intacte, pràcticament com el van deixar els seus tripulants», s´afirma, i afegeix que «el mateix delta que el va capturar en el seu cep de sorra el va preservar per a nosaltres, protegit per la capa de fang que arrossega el riu en la seva desembocadura».

El setge anglès frustrat i la tragèdia marítima s´expliquen al visitant amb l´acompanyament d´objectes, alguns dels quals extrets del Deltebre I i d´altres procedents de fons arqueològics catalans que tenen l´utilitat d´exemplificar com era l´utillatge d´un vaixell de l´època. Entre el material recuperat hi ha la campana de bronze que es mostra en la sèrie fotogràfica de la part inferior d´aquesta pàgina i que no porta inscrita el nom de l´embarcació, en contra de les esperances dels arqueòlegs, així com un calibrador de bales que mesurava la munició en polzades, barrils que contenien aquestes bales, una ampolla de vi Foundillon procedent d´Alacant i instruments de navegació que es van trobar a les dependències dels oficials, com ara compassos de navegació i filtres de sextant. També hi ha un segell i un tinter, la propietat dels quals s´atribueix al capità anglès David Chambers.

En les diferents campanyes dutes a terme al jaciment, situat a set metres de profunditat, s´han rescatat un centenar d´objectes, que ja han estat restaurats. Un fons de gran valor documental afavorit pel fet que és dels pocs vaixells de la costa catalana que no han estat espoliats, i que de ben segur s´incrementarà notablement en els propers anys, tant perquè encara queda la meitat del Deltebre I per explorar com pel fet que s´ha certificat que, a la vora, hi ha quatre embarcacions més que estan en un bon estat de conservació.

Com havia fet 2.000 anys abans Gneu Corneli Escipió, que va portar les naus romanes a Empúries per partir l´exèrcit cartaginès en dos, el seu homònim britànic es va plantejar el 1813 crear una cesura en la geografia del subministrament francès per aïllar el mariscal Suchet a València i la zona del Xúquer. Però Murray es va fer enrere quan ja era a Tarragona amb una flota de prop d´un centenar de bucs. Segons el narrador de l´exposició, potser al general li va entrar un calfred incontenible quan va imaginar l´arribada de 23.000 soldats francesos, però el rumor va resultar fals perquè aquest contingent no va fer mai cap a la ciutat ocupada. Murray va ser jutjat el 1815, i amnistiat, però també declarat «poc hàbil per al comandament». S´ho tenia ben guanyat.