El lindy hop és un boom, una moda, una forma divertida de moure´s, un ball social trencador, una manera de relacionar-se amb els altres i una oportunitat per gaudir de la música swing. Però per a la Carla Alabert és també una activitat que fa 9 anys, quan vivia a Barcelona, li va «canviar la vida». Ara ho vol compartir amb altres persones perquè creu que «val la pena que la gent ho conegui i ho provi». Alabert fa a un any que viu a Moià, i va ser precisament quan s´hi va traslladar que la seva parella, en Moi Jordana, va començar a ballar amb ella.

Entre tots dos han ajudat l´Elena Cabello i l´Oriol Picas a portar el lindy hop -d´orígens afroamericans- al poble. El ball va néixer als Estats Units durant els anys 20 i 30, i està basat en la música swing i en la improvisació del jazz de l´època. Tot i ser en parella, s´anomena ball social perquè no balles sempre amb la mateixa persona: vas canviant a cada cançó. Hi ha uns passos base, que s´ensenyen a classe, i a partir d´aquí -i a mesura que es va adquirint més nivell- cadascú juga amb els peus i hi posa el seu toc personal. «El lindy hop no para mai de créixer, sempre pots inventar i improvisar nous moviments», explica l´Elena Cabello, balladora i professora.

«Amb la meva parella, l´Oriol, vam començar a anar a Barcelona a ballar, i ens va agradar molt. Allà hi ha molt moviment, sobretot els diu-menges al parc de la Ciutadella. Cada cop, però, ens havíem de desplaçar, i vam decidir muntar algunes classes a Moià per veure si la gent s´hi animava». La idea va ser tot un èxit. Després d´una exhibició, l´estiu de l´any passat van fer una classe oberta durant la festa major a la qual hi va assistir molta gent. «La plaça estava totalment plena, no ens ho esperàvem», diu Cabello. «Moltes persones ens van dir que el que més els cridava l´atenció eren les cares de diversió que fèiem mentre ballàvem».

El següent pas va ser l´inici de les classes regulars, que van començar el mes d´octubre a l´Ateneu del poble, dos cops per setmana. Cada vegada tenen més alumnes: fins i tot hi ha gent que ve expressament de Manresa, Monistrol de Calders o Castellterçol. Aquest estiu han començat a assistir com a escola Swing Moià a trobades organitzades a Barcelona, Tona i Vic. I és que a Osona la febre del lindy hop és molt més intensa que al Bages i al Moianès.

La primera festa swing

L´objectiu de l´Elena i l´Oriol és «portar al poble l´ambient festiu típic que es crea al barri de Gràcia de Barcelona durant les festes de swing per donar-li més vida i alegria». Per això han decidit organitzar la primera trobada de lindy hop, aquest dissabte al vespre a partir de les 7 i fins a les 10. Hi haurà música en directe a càrrec del grup barceloní Storyville Jass Band, i han convidat les altres escoles i associacions de swing de Catalunya. «L´acte està obert a tothom: gent de totes les edats que vingui a ballar, a escoltar la música o simplement a sopar o a prendre alguna cosa», explica Cabello. «Qui ho vulgui, també pot anar vestit d´època». La intenció és que, després d´aquesta trobada, en vinguin moltes més.

Bages Lindy: els promotors

El de dissabte no serà el primer acte relacionat amb el lindy hop que es fa a la Catalunya Central. L´associació pionera que en un primer moment va agrupar tota la gent que volia ballar i fer classes de lindy hop a la zona és Bages Lindy. Ells ja fa anys que, en col·laboració amb altres entitats, organitzen concerts i intensius: els anys 2009 i 2010 van fer diversos balls socials al pati del Kursaal, i també han fet possible que en espais com La Peixera -i ara el Cafè del Taller- s´hi pugui ballar swing algun dia a la setmana.

Al capdavant de Bages Lindy hi ha el Jan i la Jasone, una parella provinent de Barcelona que són tota una institució dins del món del lindy hop a Catalunya. Han estat presidents i vicepresidents de l´associació BcnSwing, i han promogut aquest tipus de música dins i fora del territori català. Quan l´any 2007 van venir a viure a Manresa, van apostar per encomanar la seva passió a la ciutat i a la comarca fent classes dins de l´escola Swing Manresa.

La Jasone creu que la gràcia del lindy hop és que «no està coreografiat» i que el ball «depèn de la cançó, de l´estat d'ànim i de la creativitat dels ballarins», tal com passa amb els músics que interpreten jazz. «És un joc de comunicació no verbal constant amb la parella; hi ha la figura del líder, que és qui proposa el pas, i la del follower, que el segueix i improvisa». Segons ella, el lindy hop «ha explotat de forma brutal no només a Catalunya Central, sinó a tot el país, i s´ha estès molt els últims tres anys». Moià és, en aquest sentit, un clar exemple.